Esforç, constància, treball, són paraules que ja no s'utilitzen habitualment entre els joves i no tan joves, fora dels coaching's que de tot aquest vocabulari n'han fet el seu "modus vivendi". Per contra quand volen remarcar els "èxits" aconseguits per persones amb capacitats diferents llavors sí. Llavors si que es posa en valor, l'esforç, la constància, el treball, etc.. donant per suposat que no pot ser d'un altra manera que una persona que té les seves capacitats, ja siguin físiques o cognitives, "minvades" pugui tirar endavant un projecte vital sense esforç, treball dur i constància. Arribats aquest punt i amb aquest plantejament sembla ser que només les persones que tenen handicaps de partida més desfavorables s'hagin d'esforçar, tinguin que treballar dur i hagin de cultivar aptituds com la resilencia, el coratge devant les adversitats, la frustració, etc... Inclús tots tenim assumit que pobres, marginats, migrants i quals...
En este espacio intento expresar ideas -y argumentarlas- que espontáneamente me van surgiendo durante mis lecturas y por algún motivo me provocan una sacudida que de buenas a primeras no se descifrar y escribiendo intento poner algo de luz. Si a alguien más le puede servir, encantado.