Amb el temps per rumiar que donen les festes nadalenques, crec que és el moment de reflexionar sobre aquest 2.020 (any 0 de la COVID). El patiment, el desconcert i la por durant aquest any s'han escampat arreu del món com taques d'oli. Com sempre, les angoixes humanes s'han repartit de forma desigual, i malauradament com sempre, els més febles són els que més han patit. Aquesta vegada sense sostre, avís, emigrants, i treballadors en precari, han carregat sobre les seves febles espatlles tot el pes del daltabaix que la COVID ens ha portat. També com sempre, la lluita per paliar tanta dissort ha estat mal repartida, sense cap dubte tot el col·lectiu sanitari s'ha emportat la pitjor part. I mentrestant el món continuava rutllant i això en dóna que pensar, lo primer que em ve al cap és que el "món" i juntament amb el "món" la vida continuarà rutllant amb nosaltres o sense i això -que no per obvi es ben entes- ens hauria de fer rumiar quin és el nostre pa...
En este espacio intento expresar ideas -y argumentarlas- que espontáneamente me van surgiendo durante mis lecturas y por algún motivo me provocan una sacudida que de buenas a primeras no se descifrar y escribiendo intento poner algo de luz. Si a alguien más le puede servir, encantado.